La Catalunya francòfona

Aliança amb França?

Seguint el rum-rum que fa temps va engegar en Martí Anglada i que ha anat creixent en referència a les relacions inèditament positives entre Catalunya i França, una reflexió o enumeració en veu alta de temes concrets mes enllà de paraules i gestos de bona voluntat:

-Energia: Catalunya no hauria de tenir política estratègica en matèria d’energia. Hauria per contra de ser el gran mercat obert i just obert a Espanya i a França per a que les múltiples distribuïdores puguin comprar paquets d’energia en un mercat que serà previsiblement importador. En aquest sentit, França amb el seu excés de capacitat nuclear pot obtenir el seu marge de benefici dins l’eficiència i moderació del mercat.

-Aigua: Catalunya no ha de tenir problemes a l’hora de ser importadora neta d’aigua, del Roina, sempre  que sigui a un preu just i estable en el temps. Fruit d’una llarga temporada d’un model erroni França necessita injeccions d’efectiu i Catalunya necessita l’aigua. No només això sinó que el possible excedent d’aquesta aigua es podria revendre mes al sud i fer servir per endolcir les relacions amb Espanya.

-Diplomàcia: Fruit del millorament de les comunicacions i de la voluntat d’establir una administració austera i modesta s’estableixen entre estats (Austràlia i Canadà per exemple) acords per a compartir edificis i burocràcies consulars i fins i tot ambaixades. Així, un estat català tindrà molt probablement una ambaixada a Tòquio o a Nova York però no necessàriament a Laos o Bangladesh. Es natural doncs que a un país com Catalunya l’estat busqui un soci major per a buscar sinèrgies en aquest aspecte. Així doncs, si es firmés un acord global amb França, un català amb problemes a Mongòlia sabria que dintre el consolat de França a Ulan Bator hi ha el consolat català amb al menys una persona que parla el català i amb tota la documentació consular necessària. Des del necessari per a votar per correu fins a la capacitat d’expedir passaports.

-Ferroviari: El sistema ferroviari que tenim a mitja i llarga distància no te cap sentit i mereix un article a part però com a mínim es pot assegurar que les vies que han de connectar amb lògica econòmica (per tant no l’AVE) Catalunya amb Tolosa i Marsella haurien de ser d’ample europeu. Això vol dir que l’estació de rodalies de Montmeló per exemple a la llarga haurà de funcionar amb ample europeu. En aquest aspecte doncs, la subcontractació del servei de rodalies de Catalunya en part a la SNCF esdevé una possibilitat clara que també ajudarien a establir enllaços amb França.

-Llengua: La llengua francesa té una forta tradició a Catalunya. No només L’Alliance Française, l’Institut Français i el Lycée français tenen una implantació antiga i arrelada sinó que Catalunya, forçada sovint en un pou  de barbàrie i kafkaisme, ha tradicionalment mirat a França com a porta d’Europa i de la civilització (Molt poc sovint corresposta tot cal dir-ho). I això ha comportat una tradició d’estudi de la llengua francesa per part d’àmplies minories. Avui menys. És possible doncs acords importants a nivell de llengua entre Catalunya i França. Donada la llibertat a les escoles d’estudiar una tercera llengua a part del català i l’anglès, segurament i per sort moltes continuaran ensenyant el castellà. Però també seria bo i seria també llaurar una societat més rica i diversa que moltes escollissin d’altres llengües i sospito que en aquest nou mercat, la llengua francesa hi té la majoria del pastís a guanyar augmentant la francofonía i el mercat de la cultura francesa. El quid pro quo és obvi a la Catalunya Nord, la sincera i àmplia promoció del català a Catalunya Nord a nivell escolar i el permetre per part de França tots els mitjans de comunicació de Catalunya Sud a la Catalunya Nord sense reserves.

-Militar: Tendim a veure les coses d’acord amb la memòria immediata i aquesta no fa justícia a la tradició i prestigi militar francès. Mirant la història completa d’Europa, França ha estat la potència militar per antonomàsia i continua essent una de les raons per les quals continua essent una potència, en declivi però potència a la fi, enlloc d’un país com qualsevol altre. En aquest aspecte, un gest d’aproximació a França mantenint la sobirania de cadascú seria que l’embrió de l’exèrcit català fos format de manufactura francesa. I a nivell més diplomàtic, com a gest ja que ambdós països estarien òbviament a l’OTAN, estaria bé crear una aliança militar formal entre França i Catalunya de la mateixa manera que tenen Portugal i Anglaterra. Catalunya hauria també d’alinear-se amb França en l’equilibri de poders dins l’OTAN.

-Gas Natural: No hi ha raó per la qual les canonades de Gas Natural entre Catalunya i França no hagin de tenir la magnitud com les que hi ha entre França i Bèlgica. Un mercat amb proveïdors diversificats és un mercat un xic més perfecte i per tant beneficiós per al consumidor.

-Intercanvis: Una llarga llista de polítiques es poden implementar per consolidar vincles. Des de polítiques oficials com intercanvis a nivell de currículum escolar fins a coses a nivell privat com una xarxa única de Chèque-Vacances i Ticket Restaurant per augmentar les visites mútues.

Tot i ser part de la mateixa família carolíngia, Catalunya i França han tingut històricament males relacions i ambdues parts han tingut raons per a la desconfiança mútua però donat el fet que és força improbable un setge francès a Girona o que França hagi de témer una expansió occitana nostra, cal adonar-se’n que a part de la inèrcia històrica no hi ha raó de fons per a tenir males relacions.

La meva opinió personal i visió de França actual, podent estar equivocat, és la d’un país cansat d’estar enrocat, perdent i a la defensiva. Veig els francesos com a brillants gestors d’un sistema erroni i destinat al fracàs. Al final d’un cicle a on finalment la voluntat política pot estar arribant a consensuar un cop de timó radical que sembla que serà protagonitzat per un català, Manuel Valls, que com Violant d’Aragó salvi França a l’últim moment.

La teoria de la Bèlgica del sud d’Anglada la compro. El que no tinc tant clar es que es faci des de l’Elisi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *