Quan l’esperit innovador desapareix

L’Estat és l’enemic del progrés, l’excés de regulació al qual avui dia estem sotmesos és la trampa a la sortida de la crisi més gran que puguem imaginar. I ho és, perquè, per sistema, l’Estat actua com a protector dels diferents grups de pressió i les seves polítiques solen tenir l’efecte contrari al desitjat.

El darrer cas més sonat és el de l’empresa vigatana Casa Sendra. Com molts ja sabran, la Generalitat de Catalunya implementa des de fa anys la política de creació d’Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP), dedicade, precisament, a protegir determinats productes propis d’una zona concreta. S’estableix un estàndard determinat per a un producte i si es vol fer servir una denominació d’origen determinada s’ha de complir l’estàndard, tal i com passa amb la llonganissa de Vic. La IGP és equivalent a una figura ja existent a nivell europeu, i cada una d’elles té la seva pròpia regulació i el seu corresponent consell regulador (tot un exemple de com funciona l’aparell burocràtic). Si no compleixes l’estàndard o si el teu producte és superior a aquest i no vols adherir-te a la IGP, no tens la possibilitat de fer servir una determinada denominació d’origen. És a dir, que no pots dir fàbriques llonganissa de Vic per molt que fabriquis a Vic des de fa 165 anys i en faci gairebé cent que el teu producte és coneix com llonganissa de Vic.

Això és exactament el que li ha passat a Pau Arboix. Arboix es va negar a afegir-se a la IGP perquè el seu producte és superior a l’estàndard establert i ara haurà de pagar una multa de 30.000 euros per haver fet servir una denominació d’origen determinada. Després de nou anys de judicis, i als seus 71 anys, ja no es veu amb cor de continuar portant les regnes del negoci sense poder fer servir la denominació d’origen que generació rere generació s’ha fet servir a l’empresa familiar Casa Sendra. Ell mateix explica l’historia en aquesta entrevista.

Però les fallades de la regulació no s’acaben aquí. Fa unes setmanes vam poder comprovar com el Parlament Europeu aprovava una directiva que obligarà a vendre tots els mòbils amb el carregador universal micro usb. De forma espontània, la majoria d’empreses que fabriquen smartphones i tablets ja havien anat adoptant aquest tipus de carregador, ja que el mercat tendeix a la homogeneïtzació per si sol, com va passar anys enrere amb el format de paper DIN i les impressores. Si gairebé tothom ja estava utilitzant aquest tipus de carregadors, ¿on és el problema?

Doncs que el gegant de Cuppertino, l’empresa Apple, fa servir un tipus de carregador diferent dissenyat per ells mateixos, i que fa les delícies dels consumidors. L’entrada micro usb estàndard sol ser una de les principals causes de problemes en els dispositius digitals, perquè que amb l’ús es va deteriorant i reparar-la obliga a obrir el dispositiu i arriscar-se a fer-lo malbé. Per altre banda, el fet que només tingui una direcció d’entrada vàlida dificulta la seva utilització. Per solucionar això, Apple ha inventat un carregador que s’endolla en ambdues posicions, del dret i de l’inrevés. Aquest nou sistema evita el deteriorament o el mal ús del connector i representa un avenç davant dels altres sistemes de connexió usb. No s’ha fet cap declaració per part d’Apple respecte la decisió presa pels euroburòcrates, però esperem que com a mínim, presentin batalla legal. És evident el mal que fa la regulació quan s’aplica a aquest tipus de camps com el tecnològic. ¿Quina capacitat previsora i/o empresarial té el Parlament Europeu per a dictar de forma discrecional el tipus de carregador que s’ha de fer servir? ¿Durant quants anys, i sobretot, gràcies a aquesta normativa, arrossegarem una tecnologia usb obsoleta, només perquè una llei obliga a la seva venda?

Quan l’Estat estableix i regula allò que s’ha d’oferir, quan determina fins a l’última coma de la manera com els empresaris han de servir als consumidors, la innovació desapareix per a convertir-se en un fantasma d’una època passada. La regulació estatal és una trava a incrementar la qualitat, perquè un cop assolit l’estàndard no fa falta seguir millorant, la teva competència haurà desaparegut a cop de decret i els incentius a millorar i innovar també.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *